Àngel Borras a Malanyeu

L‘Àngel Borràs no deixa de ser una més de les moltes vies que trobem a la crivellada paret del Devessó.

Com totes, aprofita amb avarícia el peculiar calcari d’aquest singular frontó del Berguedà per traçar-hi una línia irregular, amb una primera part excel·lent i un final per oblidar. L’equipament, com a la majoria de vies del sector, per no passar cap mena d’angúnia.

Aproximació:

Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, resseguint-la per sota fins trobar el peu de via, nom tènuement escrit.

La via:

La via té dues parts ben diferenciades. Un cop superat la primera tirada de tràmit, tenim tres llargs excel·lents, mantinguts i amb un rocam de primera; a destacar la segona tirada, amb un desplomet ben xulo i una continuació força tècnica.

A partir de la R4, la cosa canvia i s’acaba d’esgarrar amb el darrer llarg, totalment forçat, del tot prescindible. Sens dubte molt millor sortir per la darrera tirada de la via dels Senzills.

Descens:

Des del final de la via crestegem fins trobar el ràpel dels Senzills. Fem un ràpel fins la R4, de la R4 a la R3 i des d’aquí al terra. Tot això amb doble corda.